Arquilles barcelonines de finals del segle XVII

L’escriptori gaudia a principi del segle XVII de l'últim moment de forta demanda a tot Europa.

Es treballaven tant sobre coure com sobre marbre o vidre, i s’emmarquen amb fustes exòtiques com el banús o xicranda.

A Catalunya la presencia d’escriptoris a l’habitatge va ser habitual fins al primer quart del segle XVIII.

El vocable arquilla fa referencia al model d’escriptori amb els calaixos vistos, és a dir, sense tapa. Els exemplars petits eren coneguts com arquilleta o petita arquilla. El terme arquimesa es designava a l’escriptori que tenia una tapa que tancava els calaixos.

Les arquimeses mostren una decoració més senzilla que les arquilles. Les arquilles presenten més varietat i riquesa, decorades amb matèries cares i tècniques elaborades.

Arquilles amb països

Entre les arquilles de producció catalana destaquen les que decoren els frontals dels calaixos amb petits quadres pintats, representant paisatges.

Arquilla del monestir de Pedralbes

Està constituïda amb noguera, pi, caoba , fusta de fruiter i alba. Les metxes dels costats dels calaixos s’han dut a terme amb dos cues d’oronella.

Originalment, la decoració es complementava amb un conjunt d’aplicacions de bronze que han desaparegut.

L’arquilla no disposava de tiradors, sinó que els calaixos obrien amb la clau.

Les dotze aquarel.les representen paisatges. Aquestes pintures es delimiten amb un doble marc pintat en vermell i or.

Les pintures estan protegides per vidres, alguns dels quals són també d’època.

En l’última restauració es van desmuntar les pintures i va ser allà on se’ns oferia una informació clau per catalogar el moble.

Es tractava de xilografies de cartes espanyoles que l’artista va aprofitar per pintar en el seu revers els paisatges.

El seu anàlisis ens ha permès descobrir dades sobre la impressió xilogràfica.

El fet que les cartes no van arribar mai a ser comercialitzades, ens permeten argumentar que les pintures i, per tant, el moble, tenen una relació directa amb la ciutat de Barcelona.

Un altre moble documentat

A la informació extreta d’aquest moble de Pedralbes he de sumar un altre exemplar.

Un altre arquilla també de color negre que es troba a la col.lecció de Jordi Cantarell.

El seu estat de conservació és més bo i la qualitat de la peça també és superior.

La carcassa és d’alba, el darrere de pi, els calaixos de cedre i el frontal està xapat en xicranda, amb l’exterior pintat de negre. La construcció dels calaixos també es fa amb dues cues d’oronella.

Les motllures que emmarquen les dotze aquarel.les són onejades, i mantenen un bon nombre de les aplicacions de bronze que ho adornaven.

Els panys són de caixa circular.

Les aquarel.les pintades sobre paper, representen paisatges que tenen similitud amb l’escriptori de Pedralbes.

Per fixar una de les aquarel.les sobre el vidre, s’havia utilitzat un tros de paper doblat on deia “Batlló, mestre Fuster de la ciutat de Barcelona”. Aquest paper deixava constància de la ciutat on va ser construït i també de l’autor.

Altres exemples localitzats

Aquestes dades identifiquen com a procedents de Barcelona les arquilles d’aquest model.

Una d’elles conservada al MADB, amb una estructura similar als casos anteriors, però amb més bona qualitat i riquesa dels materials.

L’estructura és de fusta blanca, la decoració amb paisatges emmarcats amb una banda de carei flanquejada per altres de banús i inscrit. Els travessers i els muntants del frontal estan xapats i després ennegrits. Com en els dos casos anterior destaquen les aquarel.les amb paisatges.

Trets característics

Podem assegurar que Barcelona era el centre productiu.

En totes domina l’acabat negre, sempre tenen aplicacions de metall daurat i treballs de motlluratge i pot portar una galeria abalaustrada. L’element més característic és que totes presenten els calaixos decorats amb dues aquarel.les. Els temes representats són paisatges rurals, marins, de ruïnes o combinats amb natura morta de fruites i flors.