Es
tracta d’una arquilla catalana del segle XVII amb materials habituals del
Renaixement i del Barroc. L’exterior és
massís de noguera decorat amb cirerer i l’interior de fusta de ribera. El
darrere està fet en pi. Porta cantoneres de llautó i els panys de ferro forjat.
Els calaixos tenen els costats emmetxats amb cues d’oronella. Les potes són
tornejades d’una sola peça.
Calaixos mentiders
La
distribució de calaixos no es correspon amb el que aparenta a primera vista. El
frontal sembla organitzat amb dotze
quadres de igual mida però en cada fila només hi ha dos calaixos i a la
inferior un de llarg.
El
frontal dels calaixos està construït amb una peça de noguera rebaixada per
simular els marcs dels quadres que representen els mesos de l’any.
L’autor
va agafar estampes de l’època com a model per escenificar cada una de les
feines de camp pròpies del mes amb personatges que porten indumentària del
segle XVII. Els mesos estan escrits en català.
Amagatalls del segle XVII
L’arquilla
disposa de secrets. L’artesà va col.locar el buc de calaixos sobre un gruixut
fons massís que sobresurt per tot el moble. És per amagar tres petits
compartiments que s’obren per unes tapes circulars. Per trobar-los s’ha
d’extreure el calaix inferior.
La mida
del moble, la combinació de la daurada noguera i el blanc de l’os, els secrets
i les representacions dels mesos fan d’aquesta peça una joia del Barroc.
El resum és correcte, vigila que hi ha alguna falta d'ortografia.
ResponderEliminar